Ceràmica Grané
“La història de la Terrisseria Grané comença l’11 d’abril de 1905, quan el meu besavi i el meu avi, que eren terrissers i treballaven a jornal, van comprar la rajoleria centenària de Llorenç Sagués, que a partir d’aquell moment va passar a ser una terrisseria.
Fins als anys cinquanta, quan vam adquirir les primers màquines per treballar el fang, la feina era molt dura. A l’estiu havíem de preparar a les basses tot el fang necessari per a la producció de l’any sencer.
La producció de la terrisseria va ser majoritàriament de testos, tot i que fins als anys quaranta també es feien peces per a la cuina, nius d’ocells, càntirs, catúfols, rentapeus, orinals, entre d’altres. En aquella època s’utilitzava vernís de plom. Abans de l’arribada del plàstic, la producció anava destinada als horticultors i, més endavant, als centres de jardineria.
Fins al soterrament del pas a nivell, disposàvem de basses per fer el fang, coíem amb gabella i el forn era del tipus “moruno”, soterrat. Aquest tipus de forn, introduït a la península pels àrabs, era gran i de dos pisos. La cuita durava gairebé tres dies, i tant l’enfornat com la cocció eren feines molt pesades.
L’any 1966, amb les obres de supressió del pas a nivell, ens van expropiar i malmetre l’obrador, les basses, el dipòsit de llenya I el forn. El forn que el va substituir va ser de fuel, construït amb plànols i material refractari de la fàbrica Torns de Barcelona.
Sempre hi va haver un molt bon ambient entre els treballadors; érem com una família. Treballàvem molt dur, però també ho passàvem bé. Voldria fer una menció especial als cosins Magí Vallès i al seu fill August: sense la seva ajuda no hauríem arribat a ser una de les terrisseries més prestigioses del Baix Llobregat.
Vam ser quatre generacions de terrissers fins a l’any 2003, quan ens vam veure obligats a tancar.
Un cop tancada la terrisseria, vaig anar recollint tota la documentació que vaig trobar. Per sort, no s’hi llençava cap paper: factures, cartes i documents des de l’arribada del meu besavi Pere i del meu avi Valentí, i de tot el temps que la vam portar el meu pare Pere i jo. Tota aquesta documentació, juntament amb fotografies i documents familiars, es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat sota el nom de “Família Grané” i es pot consultar. També he anat recollint peces i ho he deixat tot tal com estava quan treballàvem, per poder explicar-ho a qui ho vulgui veure.
Actualment, tot es manté igual que quan vam tancar l’any 2003. Al principi ho feia amb l’esperança que al poble es pogués crear un petit museu d’un ofici que, als anys quaranta, comptava amb vuit terrisseries actives. Tot i rebre bones paraules, aquesta esperança s’ha anat esvaint, i només resta esperar el dia que les excavadores ho portin tot a l’abocador.
Per això voldria acabar donant les gràcies a Joan Dalmau i a totes les persones que han documentat la terrisseria amb fotografies. Gràcies a ells, la memòria històrica de la Terrisseria Grané quedarà viva en el record de les futures generacions.”
Valentí Grané
Abril del 2026
